«…EL CALVARI A LA MEMORIA
Com es pinten els records? De quin color son les olors que coven a lo mes profund de la memoria? Com es dibuixa la remor dels pins o el persistent aroma a mata i estepa escalfades pel sol fort a l´estiu? Com es representa l´olor a sacristía i a casa tencada? Com fer entenidor sobre una tela el perfum de les “bocas de león”, el gessamins o les roses a punt de desferse a l´altar del Mes de Maria? O el cantar desaforat de les granotes als safareigs, les cal.lides nits de lluna plena poc abans de que comensin ses verbenes, mentre un moix mort olorosament es podría al racó d`una vorera?
Jo a na Josefina Pino la veig com a una giganta caminant entre muntanyes amb sos pinsells amb ses mans: RETORN AL CALVARI – te dibuja un paisaje y te lo hace vivir, como si nada- (la quiero a morir)
Na Pino fa una pintura pop-poética, entre l´abstracció+progresiva i un cubisme fals naif, en una multilicitat de linees programátiques pictóriques que fa goig…»
Extracte text Ramon de Campos